Imatges d'altri

(Menú d’estiu) Truita de patates, gaspatxo i a córrer petit. A vegades, també cau qualque meló d’estivada de la Vall.

&&&

(En dària) L’amic Portella cau del cavall i no convoca cap roda de premsa. Volem veure la ferida. Aquí hi ha cosa que falla. Mos ho hem de fer mirar. No pot anar així. El cap de premsa de l’Ajuntament d’Alaior hauria de comptar els dies del contracte. Allò que, en la mili de funcionari, en deien l’asfixiòmetre.

&&&

(Diumenge sense saliva) Es passava els dilluns, dimecres i divendres assessorant a Pilar Carbonero; i els dimarts, dijous i dissabtes aconsellant a Maite Salord, quan arribava el diumenge, la saliva era eixuta.

&&&

(Imatge) La imatge que els altres tenen de tu, sol esser allò que sol quedar. L’estigma de l’existència: tu no ets el que tu et penses que ets, si no allò altre que els altres diuen qui ets. Ni més ni manco. Ja et pots preocupar de corregir una tendència, de baratar un codi de conducta, de formatetjar unes condicions prèvies als actes viscuts. No val la pena. Els colors són els que hi ha al plat dels pinzells... La correcció no és possible. L’etiqueta està posada. El destí: un fòssil enregistrat. Els daus estan tirats i estan girant damunt el tauler del destí. Quan creia en la poesia, fa vint anys, vaig escriure un poema que començava així: RESTAURA LA IMATGE QUE AVUI TENEN DE TU..., o tal volta, feia així: restaura avui la imatge que tenen de tu.

Tot plegat venia a compte perquè, aquests darrers dies, quan l’avorriment intel·lectual toca credo, he estat redactant un assaig sobre els glosadors menorquins i així com es veien els uns dels altres, entre els glosadors. I la cosa dóna per corda amollada. Per no avorrir més, en posaré uns exemples. Aquestes gloses parlaven i anaven dirigides a l’Amo de Son Mascaró: Toni Olives Barber (el number one menorquí mentre no es demostri el contrari):

Miquel Ametler:

I per cantar sou un artista,

i també molt intel·ligent,

prò, en veure una persona trista,

tot d’una, vos posau content,

i almenos, davant sa gent

i procurau rallar amb més vista.

I si voleu passam revista

i així sabreu lo que tenc.

Josep Triay:

I en Toniet és aixuixí:

germanets, l’heu d’escoltar.

Que ell en de poder punxir,

tot content ja sol quedar.

I a n’Ametler en va mostrar

i ja no s’hi pot cantar-hi.

Antoni Olives:

I crec que hau dit sa veritat

i que jo tenc es cap un poc dur

i d’açò n’estic ben segur,

amb tots quan jo n’han cantat,

i en vàrios trastos he topat,

però no n’havia trobat cap

i mai de tan trasto com tu.