Travessies

Dia 22 de novembre de 1945, Cesare Pavese escrivia en L’Ofici De Viure: No ens alliberem d’una cosa evitant-la, sinó només travessant-la.
A vegades li vaig donant corda a l’esmentada frase de les travessies o se’m cargola pels carreranys dels sentits, mentre prenc el primer cafè-amb-llet del matí, perquè, sempre he estat un fervent defensor d’evitar els problemes: d’anar a la meva bolla i que la força de gravetat o la inèrcia dels instants ja farà la resta. Evitar una cosa. Travessar una cosa. Qualsevol sap què t’espera al pròxim capdecantó de viure... Nogensmenys, sabem que tornarem a ser estafats pel proper govern, no obstant, tossuts de mena, seguirem llegint els periòdics per copsar la temperatura de l’engalipada. Idò, travessem les coses que l’alba no farà inventari. Una altra vegada serà l’embolic fort.

Notes

Quan estic enrocat retorn a Les Mirsines de Miquel Bauçà.

&&&

Els doblers de la promoció turística es gasta amb una alegria que fa feredat. S’haurien d’establir alguns mecanismes de control, un control sever i responsable. El que mai he vist clar és l’eficàcia de la promoció turística, altrament és un subterfugi per anar pagant deutes i cobrint favors mitjançant factures. Algun exercici s’hauria d’evitar de fer promoció turística, tal vegada, es donaria el cas que sense invertir en promoció un sol euro vingués més o manco el mateix personal a gaudir de les vacances: coses dels costums, potser les xifres d’ocupació es mantindrien. Caldria provar-ho. Com deia Graham Greene els turistes es mouen per tres factors combinats: sol, alegria i cervesa. I si a qualque il·lús es pensa que venen a veure sa Naveta des Tudons, idò, ben arribat sia (per la cosa col·lateral)...

&&&

(1989-2009) Vint anys després ens ha quedat la dita migjonera: contra Es Mercadal vivíem millor.

&&&

Josep Triay, en el fabulós glosat dels Darrers Dies celebrat a Ferreries el febrer de l’any 1978 ens va deixar aquesta perla:

Avui hem començat dejorn

I més prest podrem acabar

I amb aquesta vull saludar

Gent que he conegut des Migjorn,

Perquè jo també heu som

I mai n’he volgut renegar.

&&&

Constatar que en German Jover (sense cap certificat acreditatiu) parla molt millor el català de Menorca que no pas na Pilar Carbonero. Tot i així, una volta recuperada la nòmina de l’alcaldia, es podria assessorar per aquest falcat de filòlegs municipals que pagam sense saber per quin motiu aparent.

Notes

Et mires el prestatge de la biblioteca, tot sabent que molts llibres quedaran sense llegir. I no te'n recordes de les motivacions que et portaran a adquirir aquells llibres que ara et fan costa amunt, la seva lectura.

Imatges d'altri

(Menú d’estiu) Truita de patates, gaspatxo i a córrer petit. A vegades, també cau qualque meló d’estivada de la Vall.

&&&

(En dària) L’amic Portella cau del cavall i no convoca cap roda de premsa. Volem veure la ferida. Aquí hi ha cosa que falla. Mos ho hem de fer mirar. No pot anar així. El cap de premsa de l’Ajuntament d’Alaior hauria de comptar els dies del contracte. Allò que, en la mili de funcionari, en deien l’asfixiòmetre.

&&&

(Diumenge sense saliva) Es passava els dilluns, dimecres i divendres assessorant a Pilar Carbonero; i els dimarts, dijous i dissabtes aconsellant a Maite Salord, quan arribava el diumenge, la saliva era eixuta.

&&&

(Imatge) La imatge que els altres tenen de tu, sol esser allò que sol quedar. L’estigma de l’existència: tu no ets el que tu et penses que ets, si no allò altre que els altres diuen qui ets. Ni més ni manco. Ja et pots preocupar de corregir una tendència, de baratar un codi de conducta, de formatetjar unes condicions prèvies als actes viscuts. No val la pena. Els colors són els que hi ha al plat dels pinzells... La correcció no és possible. L’etiqueta està posada. El destí: un fòssil enregistrat. Els daus estan tirats i estan girant damunt el tauler del destí. Quan creia en la poesia, fa vint anys, vaig escriure un poema que començava així: RESTAURA LA IMATGE QUE AVUI TENEN DE TU..., o tal volta, feia així: restaura avui la imatge que tenen de tu.

Tot plegat venia a compte perquè, aquests darrers dies, quan l’avorriment intel·lectual toca credo, he estat redactant un assaig sobre els glosadors menorquins i així com es veien els uns dels altres, entre els glosadors. I la cosa dóna per corda amollada. Per no avorrir més, en posaré uns exemples. Aquestes gloses parlaven i anaven dirigides a l’Amo de Son Mascaró: Toni Olives Barber (el number one menorquí mentre no es demostri el contrari):

Miquel Ametler:

I per cantar sou un artista,

i també molt intel·ligent,

prò, en veure una persona trista,

tot d’una, vos posau content,

i almenos, davant sa gent

i procurau rallar amb més vista.

I si voleu passam revista

i així sabreu lo que tenc.

Josep Triay:

I en Toniet és aixuixí:

germanets, l’heu d’escoltar.

Que ell en de poder punxir,

tot content ja sol quedar.

I a n’Ametler en va mostrar

i ja no s’hi pot cantar-hi.

Antoni Olives:

I crec que hau dit sa veritat

i que jo tenc es cap un poc dur

i d’açò n’estic ben segur,

amb tots quan jo n’han cantat,

i en vàrios trastos he topat,

però no n’havia trobat cap

i mai de tan trasto com tu.

Notes

Enrocat amb els hexàmetres.

&&&

Té un bon ofici: no fa res.

&&&

En aquesta alçada de la pel·lícula, hom es faria tallar un dit del peu per aconseguir una jubilació anticipada, talment un soldat de la camorra japonesa.

&&&

Enguany sí que toca: en Bep Portella de Caixer Batle a la ciutat d’Ihalor. Desconec el protocols de les festes de St. Llorenç. Seran un refregit en diversos olis? Ara, només enguany, es podrà tancar el cercle que s’havia obert durant la batlia del senyor Escudero temps ha, quan els setembres criaven records en forma de corbs. Jo, que som molt bo d’alegrar, quan veig un ciutadellenc que qualca ja em solec posar content; encara que només qualqui de pensament. Anar tancant cercles cap a la circumferència total.

&&&

El sexe i la mort tenen el mateix pany. Cal no equivocar-se de porta o, ensems, no perdre les claus.

&&&

(Gosadia) Qui es pot permetre el luxe de ser nostàlgic?

&&&

A Cala Molí (o Cala Molins) m’hi sobren els xalets que mos tapen les penyes de Montgofre; els de l’altra banda deuen pensar el mateix d’aquest edifici. Fideuà excel·lent. Vi gairebé gloriós. Terrassa amb panoràmica. Quan partim cap a casa no m’han fet cap retret. N’estic aprenent d’açò de ser sociable.