Escorxa diària
(Dies refregits) Anava per titular aquesta columna Dies Escrits i, llavors, em vaig adonar que Ponç Pons ja tenia emprat el títol en alguns dels seus papers de premsa. Açò de posar títol sembla més important del que sembla. Les coses entren pels ulls i els títols dels escrits, també. Alguns cops hauré començat narracions que tan sols s’han quedat amb el títol inicial, era la cosa més salvable o irrenunciable. Quin favor literari no m’hauré fet, procurant naugrafar en la resta de la prosa.
&&&
Aquests dies hem llegit per la premsa que la concessió de la medalla d’or de la ciutat de Mahó a JM Quintana no tindrà la unanimitat política esperada. No crec pas que JM Quintana estigui per medallums ni medallams. O tal volta vagi equivocat i a l’home (independent davant les necessitats monetàries) l’hagi picat la pigota de les vanitats. I jo sense enterar-me. Els llibres que més admir de l’autor són aquelles obres historiogràfiques com Els Menorquins i l’Autonomia i Menorca Segle XX: de la Monarquina a la República…L’escriptura de l’assaig és allò més preuat que hi veig i he copsat d’aquest autor feiner. En la guia de la ciutat de Maó (ed. Columna) hi vaig trobar a faltar els factors de la vulgaritat, aquella cosa indescriptible que més m’estim; els detalls dels naufragis personals, etc., Açò del magnetisme dels metalls no ho he acabat d’entendre mai. Serà pel rovell?
&&&
Rèquiem. M’agraden els rèquiems i tota aquella música de caire mortuori Missa de difunts. L’encís del comiat. En vaig ésser un col·leccionista compulsiu. Rèquiems de Mozart, de Brhams, de Verdi, de Fauré, de Dvorak, de Keek, etc., en versions diverses i disperses d’intepretacions que anava comparant i contrastant així com eren sentides. No hi ha dubte. Els millors rèquiems són aquells que tu pots escoltar encara de cos present i que els altres no estan sentint per tu.
No entenc perquè estan tancant la plaça des Born. Per quin motiu estan excloent a la ciutadania, al poble en definitiva, que pugui escoltar aquest concert gratis? Què no ho pagaran les administracions publiques les despeses i drets de veu? Per quin set sous aquest elitisme? Què no esteim celebrant el 9 de juliol, s’Any de sa Desgràcia? Com sempre, l’oposició municipal sense reflexos davant un fet elitista…S’hauran venut per unes entrades els nostres regidors? Avui per avui, que el municipi és governat per un esqueix empeltat de populisme més que mai un concert d’aquesta avinentesa hauria de ser públic i gratuït. Apa, estic per posar els meus peus en remull no sé en quina font.
&&&
Ai, si haguéssim tingut la sort de tenir de professora de Lengua Castellana, en l’inacable EGB de Calós, a l’inefable ministre Bibiana Aito, entost del padre Uranga, que matxacava els aspectes gramaticals sense remei i és que no ens entrava res de res a uns caps durs com a macs com jo, avui per avui, escriuríem sense l’accent contradictori dels sexes. Diuen que hi ha una gramàtica universal; una gramàtica que, com una mar invisible, uneix i separa totes les llengües del planeta. Una gramàtica que incardina els desitjos i amaga les paures. No obstant, a jo, totes aquelles coses musicals que em va mostrar don Uranga m’han servit per anar per aquest món de déu sense gaire complexos.
&&&
De nits. Molt tard. Per la tele digital veig un documental sobre el Gato Pérez. El Ultimo Gato. Un film entretingut, divertit i polièdric. Visions i versions del cantant rumbero d’aquelles persones que el varen conèixer de més aprop. Mentrestant, mentre l’òliba planava de palmera en palmera, m’ha vingut a la memòria quan el Gato Pérez ens va visitar a la plaça de Toros de Son Oleo. Quin pollo epigramàtic no vam muntar amb el Chispas, el Nen, l’Osito, en Ricard, en Quel i tants d’altres… La festa rumbera posterior al concert, d’antologia i de crònica… La llei de la gravetat no perdona. I l’humor tampoc no retorna.
martes, 15 de julio de 2008
Estampes
Estampes
(Clavegueram) El Diari Balears de dia 29 de juny publicava l’article setmanal del professor Joan López que feia així: Aquesta Llengua Tan Clara. Habitualment aquells articles, uns dies després, són reproduïts per aquest periòdic. Idò, no sé per quin motiu aquest article esmentat no ha tingut la seva impressió i, és clar, he començat a divagar en allò del clavegueram de la premsa: aquells articles que són escrits per col·laboradors, i fins i tot, degudament abonats els honoraris si fos el cas, emperò, que no són publicats. No és res de l’altre món, per les xarxes de clavegueram de la premsa s’han perdut articles de Gregorio Morán en La Vanguardia, i també, alguns de Manolo Vázquez Montalbán foren extraviats en El País. Idò, aquesta no publicació fan més morbosos els sentits, significats o dobles realitats de les peces literàries. A vegades, tenen més importància pel que amaguen que no pas pel que realment diuen. Ja veurem què passa...
&&&
D’esquena a la paret vèiem passar els somnis davant les nostres vivències diürnes. D’esquena a la paret els amants es fumaven la nit sense acords.
&&&
Així com els catalans demanen les balances fiscals entre Catalunya i Espanya. I estan en el seu dret més sagrat, idò, a noltros no ens aniria gens malament de saber i conèixer les balances fiscals en l’àmbit insular de Menorca, sobretot, conèixer a fons com el CIMe s’ha convertit en una corporació metropolitana més de Maó... Detalls. Xifres. El cor corcat de l’economia.
&&&
(Plagi) A les palpentes i amb un petit llapis, havia escrit fragments de sensacions i qualque sentència plena de sentit pedant. Vaig pensar: açò és massa perfecte perquè ho hagi escrit jo i, investigant a fons, eren calcamanies d’uns escrits d’Elias Canetti que no recordava haver llegit.
&&&
Per telèfon i, a la mala hora, n’Antoni Moll Camps em fa una recordança del 9 de juliol de l958, on sembla que va tocar fusta. Però avui, però avui, el que realment li interessa és col·locar les seves versions de les Odes d’Horaci que, en un premi de l’editorial Eumo de Vic, van quedar ben amunt, emperò, no prou per tenir una publicació assegurada, tot i que tenia en Feliu Formosa en el jurat qui empenyia carro.
&&&
Estiu 2008. No coneixíem Santandria amb una làmina d’aigua tan generosa per prendre banys de mar. En Celestí Alomar sabrà mantenir el pols ferm o claudicarà. Esperarem a veure venir o a gosar poder.
(Clavegueram) El Diari Balears de dia 29 de juny publicava l’article setmanal del professor Joan López que feia així: Aquesta Llengua Tan Clara. Habitualment aquells articles, uns dies després, són reproduïts per aquest periòdic. Idò, no sé per quin motiu aquest article esmentat no ha tingut la seva impressió i, és clar, he començat a divagar en allò del clavegueram de la premsa: aquells articles que són escrits per col·laboradors, i fins i tot, degudament abonats els honoraris si fos el cas, emperò, que no són publicats. No és res de l’altre món, per les xarxes de clavegueram de la premsa s’han perdut articles de Gregorio Morán en La Vanguardia, i també, alguns de Manolo Vázquez Montalbán foren extraviats en El País. Idò, aquesta no publicació fan més morbosos els sentits, significats o dobles realitats de les peces literàries. A vegades, tenen més importància pel que amaguen que no pas pel que realment diuen. Ja veurem què passa...
&&&
D’esquena a la paret vèiem passar els somnis davant les nostres vivències diürnes. D’esquena a la paret els amants es fumaven la nit sense acords.
&&&
Així com els catalans demanen les balances fiscals entre Catalunya i Espanya. I estan en el seu dret més sagrat, idò, a noltros no ens aniria gens malament de saber i conèixer les balances fiscals en l’àmbit insular de Menorca, sobretot, conèixer a fons com el CIMe s’ha convertit en una corporació metropolitana més de Maó... Detalls. Xifres. El cor corcat de l’economia.
&&&
(Plagi) A les palpentes i amb un petit llapis, havia escrit fragments de sensacions i qualque sentència plena de sentit pedant. Vaig pensar: açò és massa perfecte perquè ho hagi escrit jo i, investigant a fons, eren calcamanies d’uns escrits d’Elias Canetti que no recordava haver llegit.
&&&
Per telèfon i, a la mala hora, n’Antoni Moll Camps em fa una recordança del 9 de juliol de l958, on sembla que va tocar fusta. Però avui, però avui, el que realment li interessa és col·locar les seves versions de les Odes d’Horaci que, en un premi de l’editorial Eumo de Vic, van quedar ben amunt, emperò, no prou per tenir una publicació assegurada, tot i que tenia en Feliu Formosa en el jurat qui empenyia carro.
&&&
Estiu 2008. No coneixíem Santandria amb una làmina d’aigua tan generosa per prendre banys de mar. En Celestí Alomar sabrà mantenir el pols ferm o claudicarà. Esperarem a veure venir o a gosar poder.
sábado, 12 de julio de 2008
Estampes
Estampes
Sant Joan encara em cruix. Sembla que perdré una ungla del dit d’un peu. Una mussola. Qualcú s’hauria d’atrevir amb el fet religiós d’aquesta festa i no pas amb l’origen religiós. L’actualitat de la creença i la praxis més extrema per esporgar les ombres del pecat... Tal vegada, en Mito Mascaró tengui prou corda antropològica... Jo sempre me n’havia refiat de n’Eduard Delgado de qui l’IME, quan arribi a la normalitat desitjada, hauria de rescatar els seus manuscrits de temàtica menorquina, així com han sabut fer amb Andreu Murillo.
&&&
Dissabte. Revista Brisas. Breu entrevista amb Cristóbal Serra. Aquest escriptor que no arribarà a savi com Ramon Llull ni Miquel Batllori pel propi malefici de baratar de llengua. A Cristóbal Serra li passa el mateix que a José Carlos Llop i Eduardo Jordà, han escrit en castellà per aconseguir ésser més universals, més llegits, més venuts, més coneguts, i han acabat en un provincianisme que no se’n surten. Encara que no agradi gens, idò, el dialecte és l’únic idioma directe amb els déus. Hom ha d’escriure amb la llengua que blasfema...
&&&
M’agradaria saber més anglès per fer una lectura més fluida i més pregona de la Correspondència de Williams Burroughs, anotada i editada per Oliver Harris. En la correspondència s’hi troba un Burroughs directe, animal i amb un enginy intel·lectual desconegut. No hi hauria cap editor en català, premeditadament ensabonat per qualque subvenció pública, que fés un cop de cap de publicar-lo...
&&&
Aquests dies li estic donant voltes: si fessin gerent de l’hospital Mateu Orfila al padre Macián. Quantes malalties no ens evitaríem? Pensem-hi! Estic segur que renunciaria als honoraris. Quin estalvi! No hi ha millor doctor que aquell qui no és pesseter.
&&&
En un breu interval de temps contemporani, trobar en una literatura; un Carles Riba, un JV Foix i un Gabriel Ferrater... Açò no són berbes! Aquests tres poetes que ens reeditaran aquest estiu. Enguany que els banys de mar són possibles a s’escaleta de na Filo i a altres roques de Santandria. Cada estiu procur retornar als poemes del trio esmentat. Per pouar coneixements. Per empeltar geologies mètriques i fer-ne de l’experiència moral una lírica disciplina.
&&& En Quel troba que hauria de parlar més de l’actualitat municipal, la qual cosa m’avorreix profundament. Esper amb delit morbós la columna Chiringuito-de-verano de Tomeu Gili, sobretot, per allò que més m’estim en la literatura periodística: la inversemblança. També, esperam asseguts l’article d’estiu, amb càrrega de profunditat, que ens alliberi en Quico López...
Sant Joan encara em cruix. Sembla que perdré una ungla del dit d’un peu. Una mussola. Qualcú s’hauria d’atrevir amb el fet religiós d’aquesta festa i no pas amb l’origen religiós. L’actualitat de la creença i la praxis més extrema per esporgar les ombres del pecat... Tal vegada, en Mito Mascaró tengui prou corda antropològica... Jo sempre me n’havia refiat de n’Eduard Delgado de qui l’IME, quan arribi a la normalitat desitjada, hauria de rescatar els seus manuscrits de temàtica menorquina, així com han sabut fer amb Andreu Murillo.
&&&
Dissabte. Revista Brisas. Breu entrevista amb Cristóbal Serra. Aquest escriptor que no arribarà a savi com Ramon Llull ni Miquel Batllori pel propi malefici de baratar de llengua. A Cristóbal Serra li passa el mateix que a José Carlos Llop i Eduardo Jordà, han escrit en castellà per aconseguir ésser més universals, més llegits, més venuts, més coneguts, i han acabat en un provincianisme que no se’n surten. Encara que no agradi gens, idò, el dialecte és l’únic idioma directe amb els déus. Hom ha d’escriure amb la llengua que blasfema...
&&&
M’agradaria saber més anglès per fer una lectura més fluida i més pregona de la Correspondència de Williams Burroughs, anotada i editada per Oliver Harris. En la correspondència s’hi troba un Burroughs directe, animal i amb un enginy intel·lectual desconegut. No hi hauria cap editor en català, premeditadament ensabonat per qualque subvenció pública, que fés un cop de cap de publicar-lo...
&&&
Aquests dies li estic donant voltes: si fessin gerent de l’hospital Mateu Orfila al padre Macián. Quantes malalties no ens evitaríem? Pensem-hi! Estic segur que renunciaria als honoraris. Quin estalvi! No hi ha millor doctor que aquell qui no és pesseter.
&&&
En un breu interval de temps contemporani, trobar en una literatura; un Carles Riba, un JV Foix i un Gabriel Ferrater... Açò no són berbes! Aquests tres poetes que ens reeditaran aquest estiu. Enguany que els banys de mar són possibles a s’escaleta de na Filo i a altres roques de Santandria. Cada estiu procur retornar als poemes del trio esmentat. Per pouar coneixements. Per empeltar geologies mètriques i fer-ne de l’experiència moral una lírica disciplina.
&&& En Quel troba que hauria de parlar més de l’actualitat municipal, la qual cosa m’avorreix profundament. Esper amb delit morbós la columna Chiringuito-de-verano de Tomeu Gili, sobretot, per allò que més m’estim en la literatura periodística: la inversemblança. També, esperam asseguts l’article d’estiu, amb càrrega de profunditat, que ens alliberi en Quico López...
Notes
1.
llegint la premsa d’avui, no he sabut escatir si, un expedient prou important com la modificació d’usos urbanístics del Polígon Industrial, va ser aprovat pel Ple o desestimat. I quins foren els posicionaments de cadascun dels partits polítics respecte aquest tema que hauria de tenir la cua de peix periodística que es mereix...
2.
entorn al tema de l’oncologia menorquina i la gestió de la sanitat pública hi ha molt de fil a tòrcer, em sembla que aquest diari no hauria de mirar cap una altra banda sinó investigar, dir les veritats als lectors fidels. No hi havia una certa envegeta, per la banda mallorquina, de l’oncologia efectuada a Menorca respecte a la que es ve aplicant a Mallorca??? I el doctor Gascón, com pot compaginar ésser cap d’urologia a l’hospital Mateu Orfila, i alhora, passar-se uns dies setmanals al Parlament sonant el pandero??? Açò no té cap ni peus! I com és que el doctor García Gasulla va plegar quan van anar mal dades i, ara que la cosa marxava, torna al torn...
3.
darrerament, pacients que tenien citació al Canal Salat pel mes de juny d’especialitats com neurologia estan rebent notificacions que la visita queda postergada fins el mes de desembre! Aquesta mena de coses s’han de denunciar, atès que els serveis sanitaris sinó hi ha una vigilància mediàtica s’adormen en el corporativisme...
apa, ja seguiré informant
llegint la premsa d’avui, no he sabut escatir si, un expedient prou important com la modificació d’usos urbanístics del Polígon Industrial, va ser aprovat pel Ple o desestimat. I quins foren els posicionaments de cadascun dels partits polítics respecte aquest tema que hauria de tenir la cua de peix periodística que es mereix...
2.
entorn al tema de l’oncologia menorquina i la gestió de la sanitat pública hi ha molt de fil a tòrcer, em sembla que aquest diari no hauria de mirar cap una altra banda sinó investigar, dir les veritats als lectors fidels. No hi havia una certa envegeta, per la banda mallorquina, de l’oncologia efectuada a Menorca respecte a la que es ve aplicant a Mallorca??? I el doctor Gascón, com pot compaginar ésser cap d’urologia a l’hospital Mateu Orfila, i alhora, passar-se uns dies setmanals al Parlament sonant el pandero??? Açò no té cap ni peus! I com és que el doctor García Gasulla va plegar quan van anar mal dades i, ara que la cosa marxava, torna al torn...
3.
darrerament, pacients que tenien citació al Canal Salat pel mes de juny d’especialitats com neurologia estan rebent notificacions que la visita queda postergada fins el mes de desembre! Aquesta mena de coses s’han de denunciar, atès que els serveis sanitaris sinó hi ha una vigilància mediàtica s’adormen en el corporativisme...
apa, ja seguiré informant
Suscribirse a:
Entradas (Atom)