Usos

Usos i polígon

Aquests darrers dies s’està parlant de la tramitació de l’expedient administratiu: una modificació puntual del pla general: Ampliar els usos urbanístics del Polígon Industrial no és cap disbarat, ans tot el contrari, és un encert polític. Així ho veig i així ho declar. Hi va haver una època, no gaire llunyana que es Polígon semblava un fort apatxe, amb una associació de propietaris de morro fort, que semblava havien de tenir més poder polític que no pas la pròpia administració local, mentrestant, la infrastructura bàsica d’aquella zona deixava molt que desitjar. No he entès mai perquè un polígon industrial no pot ésser un indret acollidor i amb una estètica de mínims acceptable. No he entès mai com un Ajuntament (governat per qualsevol dels colors polítics que us plagui) no ha tingut la cintura política i el coratge necessari per evitar l’especulació urbanística de sòl industrial, sòl comercial i de serveis, etc. Si qualcú tingués la curiositat de llegir-se els antecedents que han anat fossilitzant l’article 90 del Pgou faria tremolar. El lloguer de cadires seria garantit. Deixant el passat i tornant al present més immediat, idò, ampliar els usos urbanístics de l’actual polígon industrial no és una anècdota anacrònica sinó saber donar resposta a les activitats econòmiques que es venen desenvolupant a la nostra ciutat, i alhora, és una manera correcta de fer política. Hi ha complexos que no cap d’entendre i és que, tal vegada, no ho són.

Glopets

Grops i glopets
Aquests darrers dies estic llegint directives europees sobre l’aigua de consum i sobre les aigües residuals. Els geoestrategs o, entesos en la matèria, diuen que les properes guerres seran degudes a l’aigua entost del petroli. Veurem què passa... Sembla que sí que és cert que hi ha dos tipus de guerres: unes guerres motivades per les idees i unes altres motivades per les coses. Mentrestant, damunt la tauleta de nit, cada vespre, m’esperen les 474 pàgines del llibre H2O. Una Biografía Del Agua de Philip Ball (ed. Turner). Obra fonamental. Una bibliografia essencial. Mentrestant, el CIMe s’hi juga tot el seu prestigi en arranjar la problemàtica dels nitrats en l’aigua de consum. Temps enrere, quan el problema va saltar damunt les taules dels despatxos, les conselleries d’Agricultura i Medi Ambient no van estar a l’alçada de les circumstàncies. Fóra convenient que les autoritats competents en l’etiquetatge suspenguessin cautelarment la denominació Reserva-de-la-Biosfera fins que la problemàtica existent relativa a la qualitat de l’aigua a l’illa fos resolta. Seria el més encertat per deixar de girar i girar la mata, i deixar de tirar pilotes fora. Idò, perdem l’etiqueta i guanyem en salut.

Pàrquing

Aparcaments

És fa difícil de predir com acabarà l’assumpte dels aparcaments col·lectius a Ciutadella. En un principi es nota a faltar una planificació urbanística. Sembla que el PGOU hauria de tenir en compte aquests equipaments per estacionar vehicles, emperò, la incertesa i la normativa caminen senders paral·lels o bisectrius, segons les circumstàncies. Així com estan les coses: els criteris no són gaire clars i les alternatives estan obertes a qualsevol cop de timó polític que es pugui donar. Mai se sap...
El que sí és un fet és que hi ha algunes places (cruïlles de carrers) o patis d’illa que, per la seva ubicació i superfície (l’urbanisme consentit o consumat), podrien ubicar un aparcament soterrat: plaça Menorca, plaça Empordà, plaça la Pau, plaça Dalt es Penyals, plaça des Pins, plaça del Príncep, etc... També s’ha de tenir en compte que no només hi ha la possibilitat d’ubicar els aparcaments en planta soterrani, també, es podrien construir edificis de planta baixa, planta primera i segona que es podrien destinar a places d’aparcament.
Per allò que diuen o deixen de dir els periòdics, sabem que el Bisbat, a més a més, de gestionar les nostres ànimes del purgatori estaria interessat en la gestió d’un pàrquing soterrani a la zona de la plaça la Pau. Suposam que la definitiva conclusió dels pactes urbanístico-econòmics entre Ajuntament i Bisbat seran beneficiosos per ambdues parts. No estic gaire tranquil...Si ens fixam en els antecedents, quan la nostra administració local va de pactar és per deixar-hi de guanyar a favor de l’interès general.
Aquests darrers dies s’han replegat firmes i signatures en contra del pàrquing soterrani a la plaça des Pins. Jo, com no podia ser d’altra manera, m’he abstès de firmar, perquè, abans d’estar en contra d’una alternativa, s’ha d’estudiar i meritar les altres alternatives possibles, i també, s’han de tenir en compte les propostes positives que genera o les negatives que evitaria (no serà la paràbola d’un escot que em faci corregir). Si volem una plaça des Born sense vehicles i que sigui peatonal, idò, s’haurà de sacrificar la plaça des Pins en aparcament soterrani, ara com ara, no hi veig altra opció. Una altra oportunitat és seguir com ara, tampoc no hi perdem res. Les restants places que podrien ubicar soterranis destinats a aparcaments, ensems, tindrien una superfície suficient per admetre un números de places prou engrescador per ser econòmicament factible?. La gestió d’un aparcament inferior a 200 places seria rendible i encaixaria un projecte de viabilitat econòmico-financer?... No ho sé. Abans de tot, cal recaptar informació prou admesa, i llavors, decidir-se políticament.

20/maig/2008

Es va treure els ulls abans d'haver de patir del cor.

14/maig/2008

Hom enyorava aquells insomnis on la realitat era com una pintura hiperrealista.

11/maig/2008

Fe i esperança
són les cantonades
on esperàvem la vida
que el temps no ha escrit.

9/maig/2008

Després del cafè amb llet, segons com l'ensaïmada fonia el sucre, sospitava que el dia que tenia al seu davant seria llarg. Com un dia sense pa.