Usos

Usos i polígon

Aquests darrers dies s’està parlant de la tramitació de l’expedient administratiu: una modificació puntual del pla general: Ampliar els usos urbanístics del Polígon Industrial no és cap disbarat, ans tot el contrari, és un encert polític. Així ho veig i així ho declar. Hi va haver una època, no gaire llunyana que es Polígon semblava un fort apatxe, amb una associació de propietaris de morro fort, que semblava havien de tenir més poder polític que no pas la pròpia administració local, mentrestant, la infrastructura bàsica d’aquella zona deixava molt que desitjar. No he entès mai perquè un polígon industrial no pot ésser un indret acollidor i amb una estètica de mínims acceptable. No he entès mai com un Ajuntament (governat per qualsevol dels colors polítics que us plagui) no ha tingut la cintura política i el coratge necessari per evitar l’especulació urbanística de sòl industrial, sòl comercial i de serveis, etc. Si qualcú tingués la curiositat de llegir-se els antecedents que han anat fossilitzant l’article 90 del Pgou faria tremolar. El lloguer de cadires seria garantit. Deixant el passat i tornant al present més immediat, idò, ampliar els usos urbanístics de l’actual polígon industrial no és una anècdota anacrònica sinó saber donar resposta a les activitats econòmiques que es venen desenvolupant a la nostra ciutat, i alhora, és una manera correcta de fer política. Hi ha complexos que no cap d’entendre i és que, tal vegada, no ho són.