Grops i esquerdes

(Emboscada) Un delinqüent que no va ser jutjat per ser vicepresident d’un govern com Alfonso Guerra, ara se’n surt demanant-se si Silvio Berlusconi no era pas un delinqüent. Com deim per Santandria: dos no es junten fins que et semblen. Qualcú hauria de demanar a aquest sinistre personatge del Psoe, encarregat de l’adreçador constitucional: qui era el padrí del seu fill? De qui era fillol? El caixer de Bettino Craxi qui va haver de plegar a l’exili de Tunícia, a la italiana manera, per evitar un real i inexorable l’empresonament...

&&&

(Moneda) Fa bé en JF López reivindicant en Gramsci. Mai havia estat tan vigent, diria més: sembla que mai ha deixat de ser vigent. El seu discurs. Les seves anàlisis. El compromís dels homes davant les injustícies d’aquells que exerceixen la gestió de la cosa pública. El compromís històric... Un compromís com les suaus i ondulants comes dels camps de Sardenya.

&&&

(Còctel) Els diaris de Cesare Pavese i les cartes des de la presó de Antonio Gramsci. Lletres de cendra. Lectures que em retornen a uns vins de collita.

&&&

De la literatura actual catalana no m’interessa gairebé res. O no estic al loro de les contemporànies obres que s’editen i que tenen interès literari. Les que vaig llegint no m’arriben. No m’interessen. Un tal Quim Monzó em cau de les mans...Potser degut a tanta normalització, la cosa s’ha trabucat. La millor promoció que es pot fer per a la literatura catalana, en l’actualitat extrema, és anar traduint allò que es produeix en altres literatures. Tenir versions catalanes de les altres literatures i esperar a veure venir. Qualque cosa s’esdevindrà. No us sembla?

&&&

Don Manolo vol un funeral d’Estat.

&&&

Capvespre passat estudiant una ploma trobada enmig del camí. De quin ocell serà? D’una tòrtola? D’un colom? O d’una òliba somnolent?

&&&

No perdre el guiat de les pregàries.