Berlusconi

Berlusconi ha tornat a guanyar les eleccions. Els italians pagaran manco impostos al cap de l’any. La pressió fiscal és inversament proporcional a la gestió pública del desencís... Perquè els italians voten pensant en/amb la butxaca i es deixen de foteses de si el candidat té els ulls blaus o si porta barba d’una setmana. El cor i els fetges per una altra ocasió... Els italians solen marcar la moda o les tendències de l’estètica. Qui, tenim per aquest país una gran admiració, sabem que són una màquina de reciclar-se i autoreciclar-se. Ells s’ho couen. Ells s’ho maneguen. Com deia en Pla (o si no ho deia ho hagués pogut dir) els italians s’arrangen tot solets. No obstant, el debat es deixa obert per aquells qui venguin darrere a estudiar la cosa: l’Estat ha de ser el garant del benestar, emperò, no el promotor a força d’impostar l’economia domèstica. Diguin el que diguin, Berlusconi ha guanyat límpidament el combat dels vots. En un dels debats televisats entre Zapatero i Rajoy, en Zapatero va amollar que Espanya havia avançat Itàlia en el Pib i altres metes econòmiques en la modernitat, no obstant, el Fmi corregia el president espanyol i ni aquest ni el vice Solbes han comunicat l’error ressonat. Altrament, si demanau pel carrer ningú no ha votat Berlusconi, el personal no en sap res, emperò, el cavaller ha sortit elegit. Quines coses que passen...